UN COP A CASA

Un cop a casa!

Un cop a casa, la meva mare em va avisar, que avui em quederia a dormir a casa els avis.
M'esperava un bon plat d'escudella , però abans, tota la tarda, vaig està preparant més preguntes per l'àvia. La seva històtia, continava...

Ves per on, des del menjador, sentia aquella olor, d'escudella feta per l'àvia.
Aqueslla olor, em feia venir una sensasió impressionant, de menjar-ne, com una droga.
Després, ja ben tip i amb la panxa plena, ja estava preparat per preguntar. Lo primer que vaig dir va ser.     -Avui anirà sobre el teu pare, entesos àvia?

Com de costum la primera pregunta va ser d'on era, on va néixer? Com era físicament? I de caràcter?
In sense pernsa-s'ho dues vegades em va respondre:
- Va néixer a Sant Gregori. Era ros, amb  uns preciosos ulls marrons com el color del cacao, i molt alt, però sobretot treballador.
Com a segona, vaig decidir canviar el tema i li vaig preguntar sobre l'escola.
- Anava a l'escola de Sant Gregori mateix i la veritat és que no et s'havia dir cap amic ni cap professor.
Li vaid dir que després de la tercera, descans i així va ser, després de preguntar-li de què treballava.
-Uff! Treballava de camioner però en casar-se van muntar una botiga de comestibles.

Després d'un llarg descans de 10 minuts, vam continuar.

La quarta era si havia fet mai el servei militar i la resposta va ser:
-Amb la família mai va parlar de res que fos militar.
Vaig quedar parat, però l'àvia encara se'n guardava alguna.

Com a penúltima ja, li vaig deixar temps per anècdotes:
- La principal era que quan treballava de camioner va rebentar una roda i en canviar-la , a la carratera mateix, un cotxe el va atropellar concretament la cama i va anar coix tota la vida, debut a que li va haver de tallat.
I per acabar , quines aficions  tenia , àvia?
-Rei, en aquella època tenia una família a la qual  havia de cuidar i mantenir-la.