Bescanó - St. Gregori - Bescanó

El primer que em va passar pel cap, de preguntar-li, a l'àvia, va ser sobre el seu avi o àvia, ja que ella era la meva àvia.

Vaig demanar un paper a la meva mare, que estava justament asseguda a davant meu i un bolígraf al meu avi assegut al costat contrari del de la meva àvia.

Les primeres preguntes que em van venir al cap van ser les següents:

La primera i la princial, com es deia i si recordava de quin any era, de quin poble. No em va deixarni temps d'acabar la pregunta, que ja m'estava responent:

- Josep Trias, nascut al 1890, mort al 1950 i que vivia a Sant Gregori, poble amb una ubicació propera a Bescanó poble de la eva àvia.

La segona pregnta era si es va casar i com a tercera i seguida, si va tenir fills i quants.

Va haver de rumiar, però em va respondre:

-Sí que es va casar, amb la María Noguer, i que havíen tingut tres noies; la gran, Enriqueta, la segona, Elvira, la meva mare, i, la petita, la Margarita.

Vam decidir fer un petit descans per disfrutar d'un esplèndit paisatge sortin de la Jonquera.

Un cop passat el meravallós paisatge vaig tornar a arrencar motors amb una pregunta i la resposta imediata va ser:

-L'agricultura.

Ara venia una pregunta delicada, on era enterrat.

I amb una cara moixa, em va respondre:

-A Sant Gregori, poble natal.

Ja havia passat el difícil.

Com a sisena pregunta i penúltima era si tenia algun record d'ell i va respondre el següent, aixgant-se les llàgrimes:

- Anàvem a buscar el tortell fet casola, "fet de la casa" deia ell tot feliç.

I ja per acabar, l'última pregunta, era que expliqués una anècdota d'ell. I ja preparada per baixar del cotxe va respondre:

-Va estar malalt per culpa d'un iptus i va quedar-se séc. I quan anavem a veure'l sempre ens posava la mà els ombrus i anavem de passeig per la riera de Sant Gregori.