Com es van conèixer els meus avis?

Tot el que puc dir dels meus dos avis, és que porten junts des dels 16 anys, s'ha de dir que prèviament ja havien sortit junts, però com que eren tan petits no se n'adonaven.
Tan un com l'altre són del poble de totala vida, i dic que prèviament van sortir junts perquè de ben petits, ja jugaven junts a casa l'avi, ja fos recollint el blat, o altres coses més domèstiques.

L'avi al més llest, va ser al que li va dir a la meva àvia, siplement dient: - Saps que els reis són els pares? - es van llençar a l'oblit tres anys de pura amistat, però al cap de dos anus es van tornar a trobar, cincidint en el mateix institut i als setze va ser la meva àvia, que després d'haver aguantat durant anys, la tragèdia dels reis. va fer el pas per ser més que amics. Abans, ser xicot o xicota d'algú no es com ara, petons i petons, abans s'anava amb la colla a la vora del riu, en aquest cas a la vora del riu Ter. Allà es divertien mullant-se i tirant pedres a l'aigua. Antigament eren més civilitzats, ja que no trencaven coses ni les destrossaven.

Ja acabant aquest tema dels avis, es van casar als 20 i 24 anys, ja que no tenien temps per perdre. I al cap de dos o tres anys va arriba el miracle de la vida, al primer nen de la família Carreras Puig, aquí s'acabava la tranquil·litat.