A manera de preludi

Avui, la meva àvia fa setanta-dos anys. La Quimeta Puig Trias està bé de salut, sempre va a caminar, es cuida i ens cuida a nosaltres, mita la televisió...

Com que la meva àvia ja no està per preparar festes, hem anat tota la família, avui, diumenge a dinar a la Junquera, a un bufet lliure amb més de 750 plats o aixó és el que diuen!

I ben contenta que estava: " No hi ha res com veure una família reunida tota per tu ".

L'àvia no ha parat de menjar en cap moment,...

Dos o tres plats de primer, un o dos de segon i més de dues cremes catalanes.

De tornada esperava un llarg camí. Abans però, un cop ja a fora, hem decidit anar a fer el cafè i l'àvia m'ha invitat a un dolç, que era per llapar-se els dits.

Com me l'estimo!!!

I per fi al cotxe, al costat de l'àvai, m'he inspirat: li he demanat a l'àvia que m'expliques atentament com havia anat el dia i que m'expliques com havia estat aquests setanta-dos anys.